Com pregar quan no puc pregar? Accelerat, em paro per tenir l'estona diària amb Tu, estimat, i noto sequedat interior, estic incòmode. Com pregar amb tanta inèrcia? Una desolació que no troba sentit a res...
Mica en mica provo de sentir el cos, i te l'agraeixo. Senzillament percebre, com batega tot, la sincronia dels batecs, la respiració, tot funciona... és impressionant. I escolto, em passo llargues estones escoltant el cos en silenci, mirant com em mires. Al final ja no hi ha mirades, només presència i moviment, com un foc que s'oblida de la fusta que crema en el ball de flames. I aleshores em quedo immòbil, al teu costat, i acullo aquesta pau tant gran que tot ho envaeix com la millor de les teves abraçades.